divendres, 18 de juny del 2010

UNS VERSOS PER ACABAR EL CURS



Us dediquem a tots els alumnes i professors del Benlliure un poema per acabar el curs.

EL VOL

Alça el vol
el colom
cap el cel
i en no res
és un punt
blanc i lluny
que s'hi perd.

Marc Granell, La dansa dels versos.

Encara que molts alumnes i professors alcem el vol quan acaba aquest curs, sempre portarem amb nosaltres els bons moments que hem compartit.

Aprofitem per recomanar-vos aquest llibre de poemes que, com molts altres, us poden acompanyar en el viatge que comencem aquest estiu.

dijous, 10 de juny del 2010

Piropos (floretes) en diferentes lenguas y países

Para decirle a una chica que es guapa hay diferentes palabras según los países y las zonas del mundo. Vamos a escribir algunos ejemplos que conocemos.

En Argentina:
¡Sos re linda!
¡Sos muy hermosa!

En Rusia:
¡Ti ochen crasivoya! (eres muy guapa)
¡Ti ochen crasiviy ! (eres muy guapo)


En Colombia:
¡Qué tarrado!
!¡Mamasota rica hermosa, linda, presiosa!
¡Que viscocho!
¡Quién pidió pollo!
¡Bombón!
¡Peluche!
¡Dios mío, cómo estás de bonita!
¡Se cayó un ángel del cielo!
!Tu con curvas y yo sin frenos!
¡Qué pinta!
¡Papasito hermoso!
¡Estás muy bueno!
¡Todo eso es suyo!

En Canarias:
¡Tutti frutti!
¡Pibón!

En China:
你很漂亮(ni hen piao lian) estás muy guapa
美眉(mei mei) guapa
美女(mei nÜ) guapa

帅哥(shuai ge) guapo
靓仔(liang zai) guapo

En valencià:
Ets molt guapa!
Ets molt guapo!

dimecres, 9 de juny del 2010

Carta per a Sr. Dir. JOSEP CUENCA CALABUIG

Ens agrada molt que siga un lector del nostre blog, per això volem enviar-li el nostre agraïment.

Att.: Els alumnes de Compensatòria de l'IES Benlliure.

p.d: Esperem comptar amb la vostra col·laboració el pròxim curs.

dimarts, 8 de juny del 2010

Los dragones chinos


En la tradición china hay un dragón que aparece cuando hay inundaciones en los pueblos que hay al lado del río. Es un dragón con alas y con la cola provoca la inundación sacando el agua del río. El dragón se llama Ying long y es el dios de la lluvia.
Siming Ji 1º ESO F

dilluns, 7 de juny del 2010

Los Kirins

Kirin, también "Qi Lin" o "Lin", es el rey de los animales sagrados. Hay una antigua leyenda china de las bestias buenas que son el ave fénix, la tortuga, el dragón y kirin. Estas bestias eran conocidas como los "cuatro espíritus." Kirin lleva en su lomo a Dios.


Hay diferentes tipos de Kirins como en la imagen, que vemos uno de fuego y otro de agua.

Siming Ji 1º ESO F

divendres, 4 de juny del 2010

El Fénix en China


El Fénix es una especie de pájaro. En la mitología occidental, también es conocido como Firebird, el mito dice que cada vez después de la muerte del Phoenix, el fuego enciende todoAñadir imagen su cuerpo, luego renace en el fuego y recibe más vitalidad que antes. El fénix en China es el espíritu de la felicidad.
Pei Qian Lin , Yida Lin

dijous, 3 de juny del 2010

Visita al Museu Valencià de la Il·lustració











El dijous, els alumnes de 3r ESO D i compensatòria de l' IES Benlliure vam visitar el museu de la il·lustració.
Aquests són tots els companys que hem gaudit
d'aquesta visita






Estem esperant per a entrar a veure l'exposició sobre l'aventura del pensament. Quan vam entrar hi havia un fantasma.Vam veure imatges de persones importants i *videos de *historía des dels monestirs medievals fins a l'actualitat. Però quan vam arribar al final es va anar la llum i no acabàrem de veure'l tot. També vam veure un tros de muralla àrab.
David Tenorio i Pei Qian

L'esperit futurista al MUVIM


Sepo (Severo Pozzati) Benzina Avio, 1934-1938
La mostra recrea l'univers de l'estètica i de les idees d'aquest moviment d'avantguarda a través de 81 peces gràfiques de grans figures com Xanti Schawinski, Fortunato Depero, Bruno Munari, Ram, Dudovich, Prampolini, Balla, Sroni, Nizolli i Diulgheroff, entre alguns altres.

L'exhibició neix per la celebració del primer centenari del futurisme, el primer moviment d'avantguarda sorgit a Itàlia. Encara que el cartell és la peça estrella de l'exposició també s'exhibeix algunes peces, bàsicament escultures, per a mostrar la influència del futurisme i de les avantguardes en la publicitat italiana d'entreguerres i dècades posteriors.

El projecte, ideat per Luigi Cavadini, se centra en el futurisme, sens dubte, un dels moviments d'avantguarda més interessants, que es van desenvolupar entre la primera i la segona dècada del segle XX.
Juan Jose Valencia V. 3 r ESO D

dimecres, 2 de juny del 2010

La ciguapa

La ciguapa és un personatge mític que viu en la República Dominicana, especialment en les regions muntanyoses.

Les ciguapes són dones morenes amb ulls negres i amb el pèl negre, que és tan llarg que arriba a constituir la seua única vestimenta. El que verdaderament distingix a la ciguapa moderna és que té els peus al revés

Solen eixir de nit dels boscos i coves on residixen, ementent un gemec suau, que és el seu únic mitjà de comunicació vocal.

És pràcticament impossible atrapar les ciguapes.

ARQUIMEDES FRIAS DIAZ , 1r ESO D

Llegenda de Bulgària


Els Gitanos i el Mar Roig

El rei Darija era el rei gitano. Va viure fa molts anys, en els temps antics, quan la gent lluitava entre si. El rei Darija va decidir portar els gitanos a un lloc segur per evitar que es convertissin en víctimes innocents. Per això, es van acostar al Mar Roig. Es van detenir espantats davant la immensitat sense fi de l'oceà, sense saber què fer. Llavors Darija va demanar a Déu:

- Si us plau, Senyor, ajuda'ns a creuar el mar!

Déu va escoltar la seva súplica i va obrir un camí a través del mar. Tots van quedar sorpresos pel miracle! Darija va dir al poble, amb l'orgull típic del rei:

- Jo travessaré primer! ¡Déu ens seguirà!

En sentir això, Déu es va enfurismar. Quan Darija i els seus caps van arribar al centre de la mar, Déu va ajuntar de nou els dos costats. Com a resultat, Darija i els seus caps es van ofegar i els gitanos es van escampar per tot el món. Per la seva desobediència, Déu els va condemnar a no tenir mai ni estat, ni rei.

Ester Mariyanova 1r ESO C

dilluns, 31 de maig del 2010

Història d'un home perdut

Era un home que tenia molta por a la guerra mundial i aleshores es va amagar en una casa abandonada en un bosc, a la vora d'un riu. Quan la guerra va acabar ell no sabia que s'havia acabat i va seguir vivint en aquesta casa i per no afaitar-se es va cobrir amb molt de pèl. Caçava peixos al riu i se'ls menjava crus i les dents les tenia més grans i afilades i els braços més forts. Alli va viure tota la seva vida caçant porcs senglars amb els seus forts braços.

Yan Shevchenko 3D

divendres, 28 de maig del 2010

La leyenda china de Sun Wukong

Sun wukong

La leyenda cuenta que Wukong nació de una roca que fue fecundada por el cielo y a través de sus aventura llegó a dominar una gran lista de habilidades y poderes. Conoció los 72 ¨métodos terrenales de transformación", el doble que Zhu Bajie, el cerdo que también acompaña y protege a Sanzang, conocido como el ¨shidi¨(pequeño compañero, discípulo). Muchas veces se transforma en personas especifícas. Puede transformar su pelo en objetos o gente, inclusive para servir como anzuelos.

Pei Qian

dimecres, 26 de maig del 2010

REPORTATGE DE VIVERS

El 24 de maig va fer molta calor. Tothom es queixava i nigú volia treballar. Jhonny dormia, encara que feia com si estiguera despert. Sabrina i Aridian parlaven, mentre Brayan i Rubén molestaven i feien fotos. Pei qian i Siming oloraven les flors. Pilar estava amb la càmera prenent fotos. La gent estava passejant i parlaven en valencià, també van vindre dos xics que molestaven. Hi havia cartells que indicaven els noms de les roses. Hi havien molts ocells volant per l'aire i hi havia pins, pruneres i palmeres.

Jhonny Guaman i Sabrina Obaseki, 2n ESO D

Reportatge a Vivers



Les classes de 2n ESO D i 1r ESO E i F vam anar a Vivers a les 15:54 h. el 24.05.2010. Hi havien 111 varietats de roses dels colors: groc, rosa, roig, blanc, taronja. La rosa que m' ha agradat és la Miniatura que és roja i gran.

La gent anava passejant i s'ho passaven bé, es reien, parlaven en valencià.
Hi havia grafits, pedres, fonts, bancs, xiques molt guapes. Hi havien persones que obserbaven la font, molt bonica.

Menjàrem mores i prunes. Quan tornàvem veiérem l'arc de San Martí. Els colors de l'arc de San Martí són:
  • El roig, que té sabor a fresa, maduixa, meló d'alger
  • El verd, que te sabor a kiwi, meló de tot l'any
  • El blau, com el de la fruita Ophiopogon japonicus
  • El morat, que té sabor a mora
  • El taronja, que té sabor a taronja

Aridian, Simming, Yamilka, Rubén 1r ESO E i F

divendres, 21 de maig del 2010

Las casas donde me gustaría vivir















Me gustaría vivir en un rascacielos, en el último piso, para ver tota la ciudad.

También me gustaría vivir en la playa en verano. Mi casa estaría en una isla cerca de Taiwan. Sería una casa como la de la fotografía: estaría dentro del agua y sin paredes, el tejado sería de paja y el suelo de madera.

Pei qian 2 ESO C





Llegenda d'Equador


El gripau Kuartam es transforma en tigre


Un shuar anava de cacera i incrèdul va imitar el cant del gripau Kuartam, que viu en els arbres. "Kuartam-tan, Kuartam-tan", el va reptar enmig de la nit, però res va passar. "Kuartam-tan, Kuartam-tan, a veure si em menges", va dir i va riure. No ho facis, li havia dit la seva dona, perquè pot transformar-se en un tigre. No la va creure. Kuartam, el gripau, es va convertir en felí i va menjar. Res es va sentir del seu atac, però la meitat del cos del shuar havia desaparegut.

L'alba, la noia va decidir matar Kuartam. Va arribar fins l'arbre on el batraci va cantar la nit anterior. Va tombar l'arbre, que en caure va matar Kuartam, que s'havia convertit en un gripau amb un estómac immens. La dona va tallar ràpidament la panxa de Kuartam i els trossos de l'shuar van rodar per terra. La venjança no li va tornar la vida a l'shuar però la seva dona va poder explicar que mai és bo imitar Kuartam. Lluny de l'espessa floresta es va sentir un nou: "kuartam-tan, kuartam-tan", sense saber si era un gripau o un shuar a l'espera d'un tigre.

Jhonny Guaman 2n ESO D

dimecres, 19 de maig del 2010


Es una casa de China en las montaña que me gusta.
Lin 1D

CASA EN CHINA


ESTA ES UNA CASA QUE ESTÁ EN FUZHOU.
HAY UN RÍO Y MONTAÑAS. AL LADO DEL RÍO
HAY ROCAS VERDES.
CHENYUAN

Quan jo vivia a San Andreas


Hi havia moltes persones amb armes i calia fer missions. Havíem de rescatar persones.
Anàvem a cases d'amics

Els avantatges que tenia eren que teníem moltes cases i algunes coses més. Els inconvenients que tenia eren que hi havia moltes missions i policies.

Me'n vaig anar perquè hi havia massa armes i cotxes.

Romario Cantillo Rincón



Quan jo vivia a la platja


Quan jo vivia a la platja, hi havia molta gent i jo vivia en una tenda de campanya. Vivia sola, passejant pel passeig marítin i vivia molt feliç. Teníem una tenda de campanya, amb una llanterna, amb sac de dormir i amb una motxila amb roba.
Durant la nit, eixia a nadar i m' encantava eixir de nit. Els avantages que tenia eren molts per què vivia molt feliç. hi havien molts animals bonics. Em vaig quedar allí perque m'agradava viure a la platja.

Diana Alejandra 1rD

QUAN JO VIVIA: EN EL MÓN DE BEN 10

Quan jo vivia en el món de Ben 10, hi havia molts monstres de tots els tipus i quasi tots els amics de Ben tenien poders. Teníem tots súper poders i jo era el més fort i hi havia cotxes amb armadura de llanterners i ànima dels llanterners. Anàvem am cotxes o volant. Durant la nit usàvem l´ornitriz (un rellotge amb poders).

Els avantatges que tenia eren que tenien l`ornitriz i que podíem convertir-nos en molts superherois a quatre braços. l els inconvenients que tenia eren que l`ormitriz només funciona una estona.

Em vaig quedar allí perquè era molt divertit.

ARQUIMEDES FRIAS DIAZ 1D

Quan jo vivia en el país de les meravelles



Quan jo vivia en el país de les meravelles, hi havia molts animals que parlaven i el sombrerer que estava boig. Un dia, la reina blanca em va demanar matar al drac Gavaliano perquè era un perill pels animals.

Havien d'obeir a la reina Roja perquè si no ens tallaria el cap. Anàvem a prendre el te amb la llebre i la rateta. Durant la nit, estava amb el sombrerer parlant sobre el que havia passat en el país de les meravelles.

Els avantages que tenia eren que el sombrerer i els altres animals que parlaven em van ajudar a arribar al castell de la reina Blanca. I els inconveients que tenia eren que em va demanar la reina Blanca matar al drac Gavaliano, perquè si no la reina Roja em tallaria el cap. La reina Blanca em va ajudar.

Me'n vaig anar perquè la reina Roja estava molt furiosa perquè havia matat a Gavaliano, el drac, i la reina Blanca va ser la reina del país de les meravelles .

Ester Mariyanova 1r ESO C

dimarts, 18 de maig del 2010

La fiesta del valenciano



Siming Ji, Hamada Maazi

Alrededor de 42.000 personas participaron el 16 de mayo de 2010 en la fiesta anual de las escuelas en valenciano. La fiesta se celebró en Benimaclet.

Hubo más fiesta que otros años porque participó mucha gente y más asociaciones como Acció Ecologista o la Unió de Periodistes Valencians. Hubo muchos talleres, juegos, danza y música.

La Trobada de les escoles en valencià se celebra para festejar que se aprende el valenciano.

dilluns, 17 de maig del 2010

El trauco, llegenda de Xile


El Trauco té l'aspecte d'un home de faccions desagradables, de baixa estatura, entre 65 i 90 cm, i les seves cames tenen només monyons on tindrien que estar peus. El Trauco es passeja pels boscos del sud de Xile, amb un bastó retorçat anomenat Pahueldún; ia més porta una petita destral de pedra, amb la qual es diu que és capaç de tallar qualsevol arbre amb només tres cops. Es vesteix amb un barret cònic que igual que la resta de la seva roba està fet de quilineja, una planta enfiladissa.

Llegenda

Els habitants de Chiloé compten en les seves llegendes que aquesta criatura té una força descomunal. El seu origen és incert, encara que es diu que seria un fill bastard de la serp mítica Caicai, nascut de la unió de la ràbia que va sentir aquesta serp cap als éssers humans, i de la ingratitud que molts homes tenen cap al mar, per tot el que ens ofereix. Per això el Trauco hauria nascut sense peus i no sabria nedar. El Trauco viu amb la seva dona anomenada la Fiura qui també és la seva filla, la qual va néixer d'una relació que va tenir el Trauco amb la condemna. Amb la Fiura tindria diversos fills, que tenen les mateixes característiques del trauco si són mascles, i de la fiura si són femelles, els quals conserven els mateixos noms dels seus pares.

Aquesta criatura viuria amb la seva dona en els troncs buits dels arbres o en petites cavernes, i només s'alimenta de Naranjito, els fruits de la quilineja.

El Trauco no és monògam, i es caracteritza per enganyar la Fiura sovint, en sortir a buscar donzelles solitàries, les que atrau amb el seu poder, especialment si són verges. Per això es diu que el Trauco és un ens errant que vaga pels boscos buscant jovenetes verges, a la qual espera penjat de la branca del tiquet, per no ser descobert. Si la jove camina sola i es troba a la vista del Trauco, aquest mitjançant l'ús de la seva destral fa caure arbres, perquè la noia producte de l'ensurt es desorienta i així pillar desprevinguda i paralitzar-mitjançant la seva mirada. Després amb l'ús del seu Pahueldún, li soplaría suaument el seu alè, amb la qual cosa la noia malgrat la seva aparença, s'enamoraria perdudament del Trauco. Ja encisada la noia, aquesta ho seguiria a l'interior del bosc per tenir relacions amb ell. Producte de les carícies del Trauco, es diu que moltes vegades les dones acabarien amb ferides en el seu cos, especialment a la cara.

El Trauco igualment quan està interessat en una dona, però no pot prendre-la, ja que com precaució aquesta mai surt sola al bosc, el Trauco actuaria primerament comunicant la seva presència a la noia, a dipositar els seus excrements grocs davant de la porta de casa seva. Posteriorment li anunciaria a la jove la seva visita a la casa d'ella, enviant-li somnis libidinosos, en el qual es transformaria en un jove ben plantat per així convèncer-màgicament. Si la família de la noia s'adona d'aquests fets, han de prendre precaucions, ja que el Trauco podria entrar furtivament a la casa transformat en un grapat de quilineja amb la resta de les branques, carbó o llenya utilitzada en la casa; d'aquesta forma esperaria la nit per prendre la seva víctima.

El Trauco no actuaria davant testimonis, i per això està sempre alerta. Però si algú molesta al Trauco, i no és una dona, és capaç de matar-lo mitjançant l'ús de la seva mirada, o trencar els ossos. Igualment mitjançant la seva màgic alè es diu que pot tòrcer la boca, deixar-lo geperut, atontado, mut, i condemnar a morir en poc temps.

Text extret de http://es.wikipedia.org/wiki/Trauco

Nicolás Fernández 2n ESO C.

Llegendes d'Àfrica







El Lleopard estava sembrant un dia el seu blat de moro ... El blat de moro va créixer i estava tan bell, tan granades les espigues que la senyora Tortuga es recargolava d'enveja. No resisteix la temptació i es dirigeix al camp del Lleopard. Agafa un cistell de blat de moro i s'escapa a tota pressa.

Ja a casa, el torra i menja amb Ñambibalé, el seu marit, i els seus fills.

L'endemà, en posar-se el sol, hora en què se sap que el Lleopard surt de la plantació, torna ella amb el seu cistell.

I així ho fa durant una lluna. El lleopard, cansat de veure com li roben tot el blat de moro, cava un parany en els límits del camp, la tapa amb grans palmells de cocoter i deixa sobre una lleugera capa de fongs que, com se sap, agraden molt a la Tortuga.

La Tortuga arriba, fa olor els fongs, i cau en el parany.

Sobre aquesta passa el Mono, a la floresta de mànecs.

- Mono, germà. Tu ni tan sols saps caminar ..., baixa per aquí, anem a lluitar, per veure quin dels dos sap millor fer les coses.

-Això voldries tu ..., que jo baixés a aquesta cova ..., però el Lleopard no em atrapa a mi. Adéu, mentidera!

Després va passar el Lleó i la senyora Tortuga li va fer la mateixa proposta i ell va contestar el mateix que el Mono.

I el mateix va passar amb l'hipopòtam i l'Elefant.

Per fi va arribar el Rinoceront, amb el seu massís banya, roncant i trepitjant la terra. Aquest es deixa enganyar i baixa a la cova molt rabiós, disposat a lluitar amb la Tortuga, que l'ha insultat tan insolent.

La Tortuga proposa seguida:

-Si és veritat que ets valent, com tots diuen, lleva i llança'm allà dalt.

El Rinoceront l' envia volant pels aires, com si fos un ninot. La Tortuga, quan es va veure fora de perill, li va dir:

-Escolta, Rinoceront, germà. Tu plenes aquesta cova molt millor que jo, així que queda't-hi ..., jo em vaig als meues assumptes ...

I, dit això, es va dirigir corrent a casa del Lleopard.

- O Ze Matata! Escolta, Lleopard, germà. De segur que era el Rinoceront qui et robava el blat de moro. Agafa les teves llances i ves a veure'l.

El Lleopard troba el Rinoceront roncant cada vegada més fort ...; li va donar tants cops de llança que el va matar ...

http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/LiteraturaAfricana/latortugaenlatrampa.asp
Sabrina 2n ESO D

Quan jo vivia en el xalet

Aridian Cruz Medina, 1r ESO E

Quan jo vivia en el xalet, hi havia molt de sol i hi havia molta gent simpàtica però altres eren molt babaus. Teníem molts arbres i flors.

Anàvem a molts llocs: a la piscina, a la platja, al museu. Durant la nit feiem festes i coses divertides

Els avantatges que tenia eren que no feia res ni estudiava, tot era festa i més festa; i els inconvenients que tenia eren que no aprenia i no tenia amics perquè estaven a la ciutat.

Me'n vaig anar perquè encara que era molt divertit no podia estudiar i els amics no estaven.

Quan jo vivia en el camp

Hamada, 3r ESO

Quan jo vivia en el camp, hi havia molts arbres i muntayes, les cases eren boniques. Tenia una piscina molt gran amb unes tumbones, tenia flors i hi havia molta tranquil·litat.

Els avantatges eren que podia convidar els meus amics i amigues i jugar a moltes coses: futbol, amb els cavalls, .. etc.
I els inconvenientes eren que no hi havia botigues ni ordinadors.

divendres, 14 de maig del 2010

Quan vivíem al supermercat

Nicolás Fernández. 2n ESO C

Quan vivíem al supermercat, durant el dia ens visitava molta gent estranya i desconeguda, i per les nits no venia absolutament ningú. Se sentia el tètric so dels congeladors. Teníem moltes coses per menjar però sempre que les pagàrem. No teníem on posar la televisió ni res que es connectara.

Els avantatges eren tenir tot al nostre abast però, de vegades, tot era molt car. La meva germana petita, per la nit, tenia por perquè ningú encenia ni una llum i se'm vam anar perquè, pel pred de les neveres, la meva mare va agafar un constipat.

Intentant viure a l'institut

Jhonny Guaman 2n ESO D

Quan vivia a l'institut, m'agradava viure a la sala d'actes i cada dia em despertava per a anar-me'n a classe i quasi mai anava endarrerit. L'inconvenient era que podia eixir però havia de tornar a l'institut per fer els deures i per a dormir. Per la nit, dormia a l'escenari amb els matalaps del gimnàs. Pel matí, em despertava molt cansat de tant d'estudiar i no volia anar a classe. Així que vaig buscar un lloc pel pati per on sortir però em van atrapar els professors de guàrdia. És per això que em vaig canviar de lloc per a viure.


Pati de l'institut Benlliure

QUAN JO VIVIA EN UN VAIXELL


SABRINA OBASEKI 2nD

Era el meu aniversari quan vaig decidir fer un viatge amb vaixell amb les meues amigues. Vam decidir anar a París. Vam eixir del port de València cap al sud de França. Mentre anàvem, féiem una festa.
El viatge va durar 15 dies. Cada dia que passava paràvem per a veure la ciutat i anar de compres. Per fi vam arribar a Paris i s'instal•làrem a l'hotel Ritz. Visitàrem la torre Eiffel. Per la nit, vam anar a sopar a un restaurant anomenat Ratatouille on vam tastar el plat típíc francés. Després vam anar a ballar.
Al dia següent, vam desdejunar un croissant amb xocolata. I vam passejar pel Sena. A migdia, vam anar al jardí del Bois de Boulougne i férem un pic-nic. L'últim dia anárem de compres.

dijous, 13 de maig del 2010

La casa on m'agradaria viure

Quan jo vivia en una muntanya, hi havien molt bones vistes i era molt bonic però quan calia fer una compra s'havia d'agafar el cotxe i anar al poble per fer les compres.
M'agradava perquè era molt tranquil i agradable. Jo vivia amb el meu gos i a vegades anàvem els dos a banyar-nos a la piscina.

YAN 3D

Trobada d'escoles en valencià


Programació d'activitats de la Trobada de Benimaclet 2010


10:00h. CERCAVILA pels carrers de Benimaclet: Parteix de la Plaça Machado, pel carrer Masquefa a la Plaça de Benimaclet. Continua pel carrer Murta a Germans Vilallonga travessant Dtor Saragosà, per Ramón Asensio a Guardia Cívil. Animació i a càrrec dels diferents grups de músics de Benimaclet que ens ofereixen la seua participació desinteressada: BANDA DE MÚSICA DE BENIMACLET -C.I.M. “ESTRELA ROJA DE BENIMACLET”. COLLA DE DOLÇAINES I TABALS. CENTURIA GRUP DE GAITES 11:00h. INTERPRETACIÓ per alumnes de l’IES de l’himne “Per el cant de les Trobades”. Lletra Manel Rodríguez Castelló, música Pedro Balbuena Tamayo. DANSETES pels xiquets i xiquetes dels col.legis Carles Salvador i Pare Català i música “Estela Roja de Benimaclet” Colla de dolçaines i tabals.


11:00h a 13:30h. TALLERS a càrrec dels col.legis i entitats que participen. CLARIÓ – Jocs gegants d’arreu del món. TALLER PINTURA MURAL: dinamitzat per “Grafiters“ de la UPV, a la tanca de lnstitut Ferrer i Guàrdia. MUIXERANGA DE VALÈNCIA


11:30h. Contacontes Ricardo amb : Contes a la maleta. 12:00h. Partides d’Escacs. Simultànies , amb la participació de Grans Mestres delPaís Valencià


12:00h. a 15:00h. FIRA DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ. Promoció, venda i signatura de discos amb la participació del Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià Ovidi Montllor (COM) i Discos Oldies.
Presentacions i entrevistes en directe conduïdes per Josep Vicent Frechina amb la participació de: Rafa Xambó, Amanida Peiot, Soul Atac, Artaica, Màrius Asensi i 21 Grams, Quamlibet, Carles Enguix, Pau Alabajos, 121 dB, Dani Miquel, Al Tall, Mara Aranda, Toni de l’Hostal, Naia, Doctor Dropo, Ànima Maleïda, Gent del Desert, Senior, Lluís Vicent, Sergi Contrí, Tro de Bak, The Skafeinats, Sklatasangs, Atzembla, i molts més que de segur s’hi deixaran caure per ací.


16:00h. a 19:00h. ACTUACIONS EN DIRECTE:The Rock Roaches, Atzembla i Naia



Himne: Per al cant de les Trobades


Música: Pedro Valbuena. Lletra: Manel Rodríguez-Castelló


Anem junts a la trobada,
fem la rotllana més gran.


Anem junts, anem junts,
anem junts a la trobada.
[bis]


Els brots novells som de l’arbre
que en el temps va ana(r) arrelant.
Foscos ulls,
foscos ulls creien que era mort
dels mals que engendra el silenci.


Però no es va secar l’arbre
que entre tots vàrem regar,


que entre tots, que entre tots,
que entre tots vam regar sempre. [bis]


Fort d’arrels va poder vèncer
de l’hivern els mil embats,
el foc que,
el foc que fa estremir la terra,
la por que talla les mans.


Mar oberta el nostre somni
d’un país en llibertat:


clar país, clar país
llibertat d’homes i dones. [bis]


L’arbre torna a traure fulles
i l’ocell hi ha fet son niu.
Seguirem, seguirem el nostre camí
mentre la veu puge al càntic.


Anem junts a la trobada,
fem la rotllana més gran.
Anem junts, anem junts,
anem junts a la trobada. [bis]


Juan Jose Valencia V. 3 r ESO D

La meua casa ideal

Quan jo viviva a la vora del riu

M'agradava perquè era un lloc molt tranquil i agradable. Mirava la posta del sol, nadava, passava el dia en família, amb amics. Menjava peix a l'alba, escoltava el cant dels ocells, a ma casa es es podien veure les estrelles, la lluna. Mai plovia, sempre feia bon temps per sortir amb els amics i donar passejades amb les motos aquàtiques i conèixer els tipus d'animals del riu, explorar, especialment passar-ho bé.
No veig cap inconvenient, per tant em quedaria a viure allà.

David Tenorio, 3r ESO D

dijous, 6 de maig del 2010

El meu animal preferit

Cavall pura sang

És de color negre, té quatre potes, pot córrer.

Li agrada menjar pastura.

Viu a finques de rics.


L'animal que menys m'agrada és la mosca

És de color negre, té sis potes, pot volar. Li agrada menjar a les escombraries. Viu a las escombraries.

David Fernando Tenorio, 3r ESO D


El meu animal preferit és el bou, és molt gran i de color negre i té dues banyes.
Antonio Díaz



L'animal que menys m'agrada és l'aranya.

Quam vivíem en la platja

Quam vivíem en la platja, el temps sempre era assoleiat, durant el dia , m'agradava aprendre surf i sortir a passejar sempre. Per la nit, feia festes o acampava amb amics. Teníem una caravana per viatjar per la resta del meu país. No teníem veïns molestos i era un dels avantatges. Un altre avantatges era que sempre em sentia de vacances. Els desavantatges eren que el treball quedava molt lluny. Em vaig quedar a viure allí perquè sempre s'estava tranquil i m'agradava molt. Christian Reyes Villamar 3er ESO D

dimecres, 5 de maig del 2010

Solen ser de color marró i negre, tenen quatre potes, poden córrer i mengen de tot.



L'animal que menys m'agrada és el ratolí perquè roba el menjar.









Yan 3D

El meu animal favorit

És de color marró, té quatre potes, pot córrer molt, menja de tot i viu a les cases.
















L'animal que menys m'agrada és el ratolí perquè roba el menjar de les cases.

















JUAN JOSE VALENCIA VALENCIA 3 r ESO D