El Lleopard estava sembrant un dia el seu blat de moro ... El blat de moro va créixer i estava tan bell, tan granades les espigues que la senyora Tortuga es recargolava d'enveja. No resisteix la temptació i es dirigeix al camp del Lleopard. Agafa un cistell de blat de moro i s'escapa a tota pressa.
Ja a casa, el torra i menja amb Ñambibalé, el seu marit, i els seus fills.
L'endemà, en posar-se el sol, hora en què se sap que el Lleopard surt de la plantació, torna ella amb el seu cistell.
I així ho fa durant una lluna. El lleopard, cansat de veure com li roben tot el blat de moro, cava un parany en els límits del camp, la tapa amb grans palmells de cocoter i deixa sobre una lleugera capa de fongs que, com se sap, agraden molt a la Tortuga.
La Tortuga arriba, fa olor els fongs, i cau en el parany.
Sobre aquesta passa el Mono, a la floresta de mànecs.
- Mono, germà. Tu ni tan sols saps caminar ..., baixa per aquí, anem a lluitar, per veure quin dels dos sap millor fer les coses.
-Això voldries tu ..., que jo baixés a aquesta cova ..., però el Lleopard no em atrapa a mi. Adéu, mentidera!
Després va passar el Lleó i la senyora Tortuga li va fer la mateixa proposta i ell va contestar el mateix que el Mono.
I el mateix va passar amb l'hipopòtam i l'Elefant.
Per fi va arribar el Rinoceront, amb el seu massís banya, roncant i trepitjant la terra. Aquest es deixa enganyar i baixa a la cova molt rabiós, disposat a lluitar amb la Tortuga, que l'ha insultat tan insolent.
La Tortuga proposa seguida:
-Si és veritat que ets valent, com tots diuen, lleva i llança'm allà dalt.
El Rinoceront l' envia volant pels aires, com si fos un ninot. La Tortuga, quan es va veure fora de perill, li va dir:
-Escolta, Rinoceront, germà. Tu plenes aquesta cova molt millor que jo, així que queda't-hi ..., jo em vaig als meues assumptes ...
I, dit això, es va dirigir corrent a casa del Lleopard.
- O Ze Matata! Escolta, Lleopard, germà. De segur que era el Rinoceront qui et robava el blat de moro. Agafa les teves llances i ves a veure'l.
El Lleopard troba el Rinoceront roncant cada vegada més fort ...; li va donar tants cops de llança que el va matar ...
http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/LiteraturaAfricana/latortugaenlatrampa.asp
Sabrina 2n ESO D
Ja a casa, el torra i menja amb Ñambibalé, el seu marit, i els seus fills.
L'endemà, en posar-se el sol, hora en què se sap que el Lleopard surt de la plantació, torna ella amb el seu cistell.
I així ho fa durant una lluna. El lleopard, cansat de veure com li roben tot el blat de moro, cava un parany en els límits del camp, la tapa amb grans palmells de cocoter i deixa sobre una lleugera capa de fongs que, com se sap, agraden molt a la Tortuga.
La Tortuga arriba, fa olor els fongs, i cau en el parany.
Sobre aquesta passa el Mono, a la floresta de mànecs.
- Mono, germà. Tu ni tan sols saps caminar ..., baixa per aquí, anem a lluitar, per veure quin dels dos sap millor fer les coses.
-Això voldries tu ..., que jo baixés a aquesta cova ..., però el Lleopard no em atrapa a mi. Adéu, mentidera!
Després va passar el Lleó i la senyora Tortuga li va fer la mateixa proposta i ell va contestar el mateix que el Mono.
I el mateix va passar amb l'hipopòtam i l'Elefant.
Per fi va arribar el Rinoceront, amb el seu massís banya, roncant i trepitjant la terra. Aquest es deixa enganyar i baixa a la cova molt rabiós, disposat a lluitar amb la Tortuga, que l'ha insultat tan insolent.
La Tortuga proposa seguida:
-Si és veritat que ets valent, com tots diuen, lleva i llança'm allà dalt.
El Rinoceront l' envia volant pels aires, com si fos un ninot. La Tortuga, quan es va veure fora de perill, li va dir:
-Escolta, Rinoceront, germà. Tu plenes aquesta cova molt millor que jo, així que queda't-hi ..., jo em vaig als meues assumptes ...
I, dit això, es va dirigir corrent a casa del Lleopard.
- O Ze Matata! Escolta, Lleopard, germà. De segur que era el Rinoceront qui et robava el blat de moro. Agafa les teves llances i ves a veure'l.
El Lleopard troba el Rinoceront roncant cada vegada més fort ...; li va donar tants cops de llança que el va matar ...
http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/LiteraturaAfricana/latortugaenlatrampa.asp
Sabrina 2n ESO D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada