El trauco, llegenda de Xile

El Trauco té l'aspecte d'un home de faccions desagradables, de baixa estatura, entre 65 i 90 cm, i les seves cames tenen només monyons on tindrien que estar peus. El Trauco es passeja pels boscos del sud de Xile, amb un bastó retorçat anomenat Pahueldún; ia més porta una petita destral de pedra, amb la qual es diu que és capaç de tallar qualsevol arbre amb només tres cops. Es vesteix amb un barret cònic que igual que la resta de la seva roba està fet de quilineja, una planta enfiladissa.

Llegenda

Els habitants de Chiloé compten en les seves llegendes que aquesta criatura té una força descomunal. El seu origen és incert, encara que es diu que seria un fill bastard de la serp mítica Caicai, nascut de la unió de la ràbia que va sentir aquesta serp cap als éssers humans, i de la ingratitud que molts homes tenen cap al mar, per tot el que ens ofereix. Per això el Trauco hauria nascut sense peus i no sabria nedar. El Trauco viu amb la seva dona anomenada la Fiura qui també és la seva filla, la qual va néixer d'una relació que va tenir el Trauco amb la condemna. Amb la Fiura tindria diversos fills, que tenen les mateixes característiques del trauco si són mascles, i de la fiura si són femelles, els quals conserven els mateixos noms dels seus pares.

Aquesta criatura viuria amb la seva dona en els troncs buits dels arbres o en petites cavernes, i només s'alimenta de Naranjito, els fruits de la quilineja.

El Trauco no és monògam, i es caracteritza per enganyar la Fiura sovint, en sortir a buscar donzelles solitàries, les que atrau amb el seu poder, especialment si són verges. Per això es diu que el Trauco és un ens errant que vaga pels boscos buscant jovenetes verges, a la qual espera penjat de la branca del tiquet, per no ser descobert. Si la jove camina sola i es troba a la vista del Trauco, aquest mitjançant l'ús de la seva destral fa caure arbres, perquè la noia producte de l'ensurt es desorienta i així pillar desprevinguda i paralitzar-mitjançant la seva mirada. Després amb l'ús del seu Pahueldún, li soplaría suaument el seu alè, amb la qual cosa la noia malgrat la seva aparença, s'enamoraria perdudament del Trauco. Ja encisada la noia, aquesta ho seguiria a l'interior del bosc per tenir relacions amb ell. Producte de les carícies del Trauco, es diu que moltes vegades les dones acabarien amb ferides en el seu cos, especialment a la cara.

El Trauco igualment quan està interessat en una dona, però no pot prendre-la, ja que com precaució aquesta mai surt sola al bosc, el Trauco actuaria primerament comunicant la seva presència a la noia, a dipositar els seus excrements grocs davant de la porta de casa seva. Posteriorment li anunciaria a la jove la seva visita a la casa d'ella, enviant-li somnis libidinosos, en el qual es transformaria en un jove ben plantat per així convèncer-màgicament. Si la família de la noia s'adona d'aquests fets, han de prendre precaucions, ja que el Trauco podria entrar furtivament a la casa transformat en un grapat de quilineja amb la resta de les branques, carbó o llenya utilitzada en la casa; d'aquesta forma esperaria la nit per prendre la seva víctima.

El Trauco no actuaria davant testimonis, i per això està sempre alerta. Però si algú molesta al Trauco, i no és una dona, és capaç de matar-lo mitjançant l'ús de la seva mirada, o trencar els ossos. Igualment mitjançant la seva màgic alè es diu que pot tòrcer la boca, deixar-lo geperut, atontado, mut, i condemnar a morir en poc temps.

Text extret de http://es.wikipedia.org/wiki/Trauco

Nicolás Fernández 2n ESO C.