dimecres, 10 de febrer del 2010

Llengües de Xile

<-
Símbol Mapuche (els que parlen mapudungun)


Llengües indígenes parlades:
* Aimara: Al nord de Xile, una variant propera al aimara de Bolívia
* Mapudungun: Principalment a les regions de la Araucanía, Metropolitana de Santiago i dels Llacs. Parlat per al voltant de 400 mil persones amb diferents graus de competència lingüística.
* Quechua o quítxua: Al voltant d'un miler de parlants a la zona limítrof amb Perú i Bolívia. S'observen casos de trilingüisme, ja que entre ells hi ha qui parlen més espanyol i aimara. Entre els immigrants peruans establerts a les grans ciutats també hi ha parlants de diferents dialectes quítxua del Perú.
* Rapanui o pascuense: Al voltant de 3.000 parlants, la majoria habitants de l'illa
de Pasqua i uns pocs en ciutats del continent com Valparaíso o Santiago.
Llengües indígenes en vies d'extinció
* Kawésqar o alacalufe: Parlat per prop d'una vintena de persones a Puerto Edén.
* Yagan o yámana: Queda una parlant d'edat avançada en Ukika (Puerto Williams). Ha treballat en la construcció d'un diccionari perquè es mantinguin més registres de la seva lleng
ua.
Llengües indígenes extingides
* Caçana: Llengua extingida al nord de Xile també coneguda com diaguita.
* Chon: Es conserva un sol registre i s'especula amb topònims de Chiloé i les illes Guaitecas. Pot haver-se tractat d'un dialecte septentrional del kawésqar.
* Kunze o atacameños: Es parlava als voltants de San Pedro de Atacama i va desaparèixer durant el segle XX. Es recorden uns centenars de paraules i es treballa en formes de recuperació.
* Günün Yajič, parlat pels günün Kune o Puelches.
* Selk'nam, parlat pels ona.
* Tehuelche, parlat pels aonikenk, desaparegut a Xile durant el segle XX, i moribund a l'Argentina on queden uns 4 parlants.

"Hola" a Mapudungun:
salutació (la salutació antic).
/ Mari mari: salutació maputxe general (etimològicament vindria de "mari" (deu) i significaria teus diez dits i els meus deu)./ Eimi peñi: hola germà./ Eimi nguillañ: hola cunyat./ Eimi mëna: al primer./ Eimi papay:l'home a dona vella./ Eimi ñañay:la noia o nena./ Eimi chacha: les dones a l'home.

Nicolás Fernández 2n ESO C