Explica la llegenda que en un poble llunyà vivia una jove dona juntament amb els seus tres fills. Tot anava bé, els nen eren molt feliços i la seua mare els volia moltíssim, però una nit plujosa d´hivern va ocórrer alguna cosa terrible.
Aquella nit, va arribar a casa el pare, que els havia abandonat temps enrere. Sense ell, la família era feliç i aquesta nit els seus crits i borratxeres es tornarien a notar en la casa, per no parlar de les brutals pallisses que tant els nens com la mare sofririen. La dona sempre havia resat perquè no tornés mai més.
Amb el seu odi, l´home va espentar amb el puny la porta i va entrar cridant. Els nens, espantants, es van amagar i la mare, per amor als seus fills, es va enfrontar cara a cara amb el seu marit. La dona va ser colpejada i es va quedar sense sentit i, quan va despertarse, ni el seu marit ni els seus fills estaven.
Fins que una nit va morir de tristesa. Ningú va saber res dels nens, ningú els va veure mai més, no van aparèixer els seus fills o algun senyal de l´home que se´ls va emportar.
JUAN JOSE VALENCIA V., 3 r ESO D
Llegenda dels donyets
Diana Alejandra 1r ESO-D
Els donyets són certs esperits entremaliats que s'encarreguen de turmentar a les persones de qualsevol edat, especialment a les xiques que tenen nuvi. En alguns casos les picardies no passen de canviar les coses del seu lloc o amagar-les, de rebolcar el que es troba bé col.locat i portar notícies. En altres casos són perversos: quan la dediquen a una persona o a una família sencera, van cada nit a tirar pedres o terrossos en una forma exagerada, que sembla un torrencial aiguat de trets.
Diana Alejandra 1r ESO-D
Els donyets són certs esperits entremaliats que s'encarreguen de turmentar a les persones de qualsevol edat, especialment a les xiques que tenen nuvi. En alguns casos les picardies no passen de canviar les coses del seu lloc o amagar-les, de rebolcar el que es troba bé col.locat i portar notícies. En altres casos són perversos: quan la dediquen a una persona o a una família sencera, van cada nit a tirar pedres o terrossos en una forma exagerada, que sembla un torrencial aiguat de trets.
ÀNIMA SOLA
Diuen que a Jerusalem hi ha dones destinades a donar de beure als que sacrifiquen en la creu. Les vesprades dels divendres Sants, li va tocar pujar al calvari a una jove, anomenada Celestina Abnegada. Del Anfora dono a beure a Dimas i a Gesta los dues ladrons que acompañaven a Jesus al salvador lo despresio i per aixo la condeno a sofrir de sed i el calor constant de les flames del pulgatori
EYMER SANTIAGO AVILA BOLAÑOS 1D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada