Llengües d'Equador

Aquestes són algunes llengües d'Equador

La família lingüística Barbacoa està conformada per les llengües Cha' pallachi (Cayapa, Chachi), Tsafiqui (Colorit, Tsáchela), Awá (Kuaiquer) i Guambiano de Colòmbia (Curnow i Liddicoat 1998).El quechua o quichua és una família de llengües originària dels Andes centrals que s'estén per la part occidental de Sudamèrica a través de diversos països. És parlada entre 14 milions i 9 milions de persones i no s'ha comprovat un origen comú amb cap altra llengua o família lingüística, pel que és considerada la segona família de llengües més estesa a Amèrica, després de la indoeuropea. Les llengües zaparoanas o záparas constituïxen un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades en les regions amazònicas de Perú i Equador. Les llengües jívaras o jivaronas (també, jíbaras o shíwaras), són una petita família de llengües, o potser una única llengua aïllada, de la selva amazónica del nord del Perú i orient d'Equador. Les llengües chibcha comprenen un ampli grup de llengües parlades pels pobles chibcha, el territori tradicional dels quals s'estén des del renoste d'Hondures, través de la costa Carib de Nicaragua, el territori de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.

Algunes de las paraules són las següents

• Agua: yacu
  
• Mano: maqui
  
• Ají: uchu
  
• Mear: ispa
• Ayahuasca: ayahuasca
  
• Nariz: shinga
  
• Negro: yana
  
• Boca: simi
  
• Niño: guagua
  
• Boa: yacumama
  
• No: mana
  
• Cabeza: upa
  
• Ojo: ñahui
  
• Canoa: canoa
  
• Olla: manga
  
• Casa: huasi
  
• Oreja: rinri
  
• Comida: micuna
  
• Pecho: chucchu
  
• Pescado: challua
  
• Dientes: quiru
  
• Pie: chaqui
  
• Diez: chunga
  
• Piedra: rani
  
• Flor: sisa
  
• Piel: cara
  
• Fuego: nina
  
• Pierna: changa
  
• Gente: runa
  
• Remo: remo
  
• Hamaca: hamaca
• Rojo: puca
  
• Hoja: panga
  
• Sal: cachi
  
• Luna: quilla
  
• Sol: inti
  
• Largo: suni
  
• Víbora: machacuy
  
• Madre: mama
  
• Viejo: rucu
  
• Maíz: sara
  
• Vientre: buchi

Christian Reyes Villamar. 3ESO D

LLENGÜES INDÍGENES DE LA COSTA

1. Awapit: Pertany a la família lingüística chibcha. El parla la Nacionalitat Awa que té presència a l'Equador i Colòmbia. Les 26 grafies Formen L'alfabet d'aquesta llengua, de les Quins Són Les 13 vocals i 13 consonants restants. Tradicionalment els estudiosos l'han conegut com a llengua Coaiquer, Suposadament de «COAI» Poble quer «I» força »= 'poble de força'.

2.Pede Zia: Significa "veu de canya brava".

3.Cha'palaa: Idioma que parla la Nacionalitat Chachi, Cayapas maldenominados, el seu alfabet té 30 grafies amb 8 vocals i 22 consonants.

4. Tsafiqui: Vol dir "llengua de l'home" i la parla la Nacionalitat Tsa'chila. Tenen 23 grafies amb 5 vocals i 18 consonants.

Jhonny Guaman 2n ESO