DIA DE LA DONA A L'INSTITUT BENLLIURE

S'HA CONVOCAT UN CONCURS SOBRE LA IGUALTAT DE LA DONA , PER A L'ESO I BATXILLERAT. EL PREMI SERÀ DE 50 EUROS. I TENIU DE TEMPS FINS EL 25 DE FEBRER

Dia de la dona a l'Institut Benlliure

Malgrat que s’ha aconseguit la igualtat formal (igualtat entre dones i homes en la legislació), encara no s’ha aconseguit la igualtat real; és a dir: la igualtat de tracte i d’oportunitats en altres àmbits com el laboral, social, cultural, econòmic i polític.
Per això se celebra encara el dia de la dona: volem que els homes i les dones siguen iguals en drets, oportunitats, respecte.

Peiqian.lin 2n ESO C

Mercat central de Loja (Ecuador)

Aquesta és la meua ciutat on vaig viure durant 5 anys. Ahí viuen els meus oncles i els meus avis. Ara tinc 14 anys i tornaré aquest estiu després de 9 anys. Tinc ganes de tornar per conéixer la ciutat i la gent

Jhonny Guaman 2n ESO D

Plantació de te

jo sóc de Fujian i em dic Yuan Chen.

Vasil Levski, va néixer a la ciutat de Karlovo, un pròsper centre industrial a l'època, el 18 de juliol de 1837. Després d'acabar l'escola, es va ordenar al monestir de Sopot "Sv.Spas" com diaca amb el nom de Ignatii (per això sovint rebria posteriarmente el sobrenom de "El diaca") i sense abandonar la religió (sempre es referia a Déu en els seus escrits) l'any 1861, sota les influències de Georgi Sava Rakovski, i va decidir entregar-se completament a la idea revolucionària d'alliberar Bulgària dels otomans.L'any 1862 Levski va viatjar a Sèrbia per allistar voluntaris en la Legió búlgara organitzada per Rakovski. Va adoptar el pseudònim "Levski" (com el lleó) durant aquest període. S'explica l'anècdota que el va adoptar mentre realitzava un exercici físic d'entrenament militar, durant el qual va saltar una distància tan gran que els seus companys van afirmar que saltava com un lleó. Entre els anys 1862 i 1868 va participar en tots els atacs armats dels búlgars contra l'Imperi otomà.

ester mariyanova 1 º C

青田 Qingtian de nit

青田 Nit de Qingtian.

És la meua ciutat.
Té un riu i és gran. Es diu He.

Yida Lin 1r ESO D

ABUJA, NIGERIA.

SABRINA
2n
ESO D

L'estació de tren de 青田, a l'est de Xina

Fuzhou por la noche

Es mi ciudads Fuzhou

Peiqian.lin

Moai:

Un moai (del rapanui moai, "escultura") és una estàtua de pedra monolítica que només es troba a l'illa de Pasqua o Rapa Nui, pertanyent a la V Regió de Valparaíso, a Xile. Els moais són el principal atractiu turístic de l'illa de Pasqua, els habitants viuen del turisme i la pesca.

Descripció i història

Els més de 600 moais coneguts tallats pels antics rapa nui estan distribuïts per tota l'illa. La majoria d'ells van ser gravats en toba del volcà Rano Raraku, on queden 397 moais més en diferents fases d'acabat. Tot indica que la pedrera va ser abandonada sobtadament, quedant estàtues a mig llaurar a la roca. Pràcticament tots els moais acabats van ser posteriorment abatuts pels illencs natius en el període següent al cessament de la construcció.

En un principi, aquestes estàtues gegants portaven també uns xinesos o monyos de pedra vermella, anomenats Puka, que pesen més de 10 tones, que s'extreuen en el cràter de Puna Pau, de vegades molt lluny de les estàtues. A més, després havien de ser aixecats a l'altura deguda per situar-los sobre els caps. [1]

El 1978, es va descobrir que en els forats dels oculars es posaven plaques de corall a manera d'ulls. Aquests van ser retirats, destruïts, enterrats o llançats al mar, on també s'han localitzat. Això concorda amb la teoria que els mateixos pobladors els van enderrocar, potser durant guerres tribals.

Els primers navegants europeus que al començament del segle XVIII van arribar a l'illa de Pasqua no van poder creure el que estaven veient. En aquesta petita àrea de terra, van descobrir centenars d'estàtues enormes sobre la superfície de tota l'illa.

Nicolás Fernández 2n ESO C

La llengua dels íbers

Com el seu nom indica l'alfabet ibèric es va usar a Espanya i Portugal, encara que hi ha rastres d'aquest en el sud de França també.

La família ibèrica d'alfabets consisteix de dos "estils": el meridional o tartessi (turdetans) i el septentrional. Encara que semblen ser el mateix hi ha diferències de localització geogràfica i de disseny dels caràcters, sent el primer més antic que el segon. Les inscripcions en els dos sistemes d'escriptura estan gravades sobre pedra en monuments o en bronze i plata o pintades en fang o en parets.
Sobre l'origen dels antics pobladors de la Península Ibèrica s'han proposat diverses teories:
* Què són els mateixos ibers que vivien al Caucas.
* Que els ibers i els libis tenen un passat comú que s'adverteix fins i tot en els noms iber i berber, l'últim una duplicació líbica de l'element ber i el primer consistint del mateix element precedit per l'article libi amb el que tindríem i-ber.

* Que els actuals bascos són els descendents dels antics ibers.






Coincidències que hem trobat entre l'íber i el xinés:


Nicolas Fernández 2n ESO C

Llengua antiga de Xina

En principi les lletres xineses eren dibuixos, però va passar molt temps fins finalment arribar a ser tal com és.

Les primeres escriptures xineses apareixen possiblement entre fa 6000-8000 anys amb forma de signes i estaven escrits (o gravats) sobre ossos oraculars (closca de tortuga, omòplat de bous ...), i els xamans usaven per l'endevinalla i també els rituals.

Peiqian.lin 2n ESO C

Llengües de Marroc

La llengua amaziga i els amazics

Els amazighs són la població que habitava el Nord d'Àfrica abans de la invasió àrab del segle VII, en un territori que va des de les Illes Canàries i l'Oceà Atlàntic fins als límits occidentals d'Egipte; i des del Mediterrani, al Nord, fins als rius Senegal i Níger i el massís del Tibesti, al Sud.Aquesta extensa zona geogràfica –amb l'exepció de les Illes Canàries– avui és habitada fonamentalment per població de llengua amazigha i de llengua àrab (que en bona part pot ser considerada població amazigha arabitzada sobretot lingüísticament). La presència de la llengua amazigha encara és important al Marroc (més d'un 50% de la població) i a Algèria (prop d'un 25% de la població) on habiten zones de poblament lingüístic amazigh compacte.El nombre total de parlants de l'amazigh és d'uns 20 milions.

Llengües de Bulgària

EL MEU PAIS ES BULGÀRIA

Espanyol de Cuba

En la *region occidental del país, especialment a L'Havana i Matances, és característica l'assimilació de la /r/ a la consonant que segueix: *cab-*bón per carbó, *ad-*dentía, per *ardentía, *ag-*golla per argolla.


Espanyol cubano:

coche=carro

ordenador=Computadora

tortuga=hicotea

cerdo=puerco

bus=huahua





Art cubà





























































Aliannet Teresa Pérez Acea 4 eso D

LLENGÜES DE NIGÈRIA

A Nigèria es parlen 515 llengües.
Jo parle Esa, Edo. Ma mare parla Hibo, Edo, Esa.

Sabrina 2d

Farin Ruwa Waterfall in dry season, Nasarawa State, Nigeria

Llengües de Latinoamerica

Quechua
Guarani
Aymara
Nahuatl
Mayan languages
Negro Mapuche




Christian Reyes Villamar.

Les llengües d'Espanya

Mapa de llengües d'Espanya.
Exclusivament castellà: oficial a tot l'Estat.
Català, cooficial a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, reconeguda a l' Aragó i oficial a Andorra i parlada a l' Alguer (ciutat de l' illa de Sardenya)
Basc , cooficial al País Basc i part de Navarra
Gallec, cooficial a Galícia, reconeguda a Castella i Lleó

Asturlleonès, parlada minoritàriament.

Aragonès , reconeguda a l'Aragó.
Aranès, dialecte de l' Occità.

Yan Shevchenko 3D

Llengües i Art de Colòmbia

Espanyol de Colòmbia

Les variants locals del castellà inclouen nombrosos dialectes molt distintius, com el *cundiboyacense (*Cundinamarca i *Boyacá), el *paisa (de *Medellín i el Vell *Caldas), el *valluno (de la Vall del *Cauca), el *rolo (de *Bogotá i el centre del país), el *costeño de la regió Carib, el *pastuso (de *Nariño), el *patojo (del *Cauca), el *opita (de *Tolima i Tolida), el *santandereano i el *chocoano.

Llengües indígenes

Más de 60 llengües aborígens es mantenen vives: per exemple el *wayuunaiki, de la família *arawak, en La *Guajira; el *Nasa *Yuwe i *Guambiano en el *Cauca; les llengües de la família *Chibcha en la Serra Nevada de Santa Marta i el *Cocuy; el *Emberá i el *Wounaan en el Va xocar; les llengües de la família *Guahibo en els Plans del *Orinoco; el *Camsá el dialecte *Inga del *quichua en la vall de *Sibundoy; (*Putumayo) i les llengües *makú, *Tucano, *Witoto-*Bora, *Ticuna i altres en la *Amazonia.

Llengües criolles

També és important destacar les llengües criolles de comunitats *afrocolombianas: el crioll *palenquero del *Palenque de San Basilio (Bolívar) i l'anglès crioll *sanandresano, en l'arxipèlag de San Andrés i Providència.

Espanyol de Colòmbia

coche=carro

ordenador=computador

autobus= bus,buseta

johan garcia cruz 4t Eso

Art Precolombí L'art precolombí és la manera com es designa el conjunt de realitzacions artístiques i intel.lectuals com a escultura, arquitectura, art rupestre, ceràmica, tèxtil, metallisteria i pintura realitzades en el continent americà durant el període precolombí a Amèrica. Aquest és l'element principal que permet el coneixement i reconeixement de les civilitzacions precolombines, la prova del seu nivell de desenvolupament i la capacitat de transformació del seu medi ambient. Per literatura i poesia consultar poesia precolombina

David Fernando tenorio i Juan Jose Valencia 3r eso D

Les llengües de Rússia

Encara que el rus és l'únic idioma oficial de la Federació Russa, hi ha un total de trenta-una llengües cooficials reconegudes en les diferents repúbliques de la Federació. Aquesta és una llista de les llengües que són oficials únicament en algunes parts de Rússia: Abaza (a la República de Karatxai-Txerkèssia) Adigué (a la República d'Adiguèsia) Altai (a la República de l'Altai) Baixkir (a la República de Baixkortostan) Buriat (a la Buriàtia, República i en els districtes autònoms buriats de Aguínskoye i Ust-Orda) Cabardiano (en les Repúbliques de Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia) Calmuc (a la República de Kalmykia) Txetxè (a la República de Txetxènia) Txuktxis o txuktxi (al districte autònom de Txukotka) Txuvaix (a la República de Txuvàixia) Coriacos (al districte autònom de Koriàkia) Dolgans (a l'antic districte autònom de Taimíria) Erzya (a la República de Mordòvia) Evènkia (a l'antic districte autònom de Evènkia) Ingúixia (a la República d'Ingúixia) Kúmik-Balkària (en les Repúbliques de Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia) Khakàssia (a la República de Khakàssia) Khanti (al districte autònom de Khanti-Mansi) Komi (a la República de Komi) Komi permet (al districte autònom de Permiakia o dels Komi-Permiakos) Mansi (al districte autònom de Khanti-Mansi) Mari (a la República de Mari El) Moksha (a la República de Mordòvia) Nenezo (al districte autònom de Nenètsia) Nogais (a la República de Karatxai-Txerkèssia) Osset (a la República d'Ossètia del Nord - Alània) Tàtar (a la República de Tatarstan) Tuvinià (a la República de Tuva) Udmurt (a la República d'Udmúrtia) Iacut (a la República de Saja (Iacútia)) Jiddisch (a la Província Autònoma Hebrea) .

Jo sóc de Tambov prop de Moskow.

En rus "hola" és "privet".

Yan Shevchenko 3D ESO.

Llengües de Xile

<- Símbol Mapuche (els que parlen mapudungun)


Llengües indígenes parlades:
* Aimara: Al nord de Xile, una variant propera al aimara de Bolívia
* Mapudungun: Principalment a les regions de la Araucanía, Metropolitana de Santiago i dels Llacs. Parlat per al voltant de 400 mil persones amb diferents graus de competència lingüística.
* Quechua o quítxua: Al voltant d'un miler de parlants a la zona limítrof amb Perú i Bolívia. S'observen casos de trilingüisme, ja que entre ells hi ha qui parlen més espanyol i aimara. Entre els immigrants peruans establerts a les grans ciutats també hi ha parlants de diferents dialectes quítxua del Perú.
* Rapanui o pascuense: Al voltant de 3.000 parlants, la majoria habitants de l'illa de Pasqua i uns pocs en ciutats del continent com Valparaíso o Santiago.
Llengües indígenes en vies d'extinció
* Kawésqar o alacalufe: Parlat per prop d'una vintena de persones a Puerto Edén.
* Yagan o yámana: Queda una parlant d'edat avançada en Ukika (Puerto Williams). Ha treballat en la construcció d'un diccionari perquè es mantinguin més registres de la seva llengua.
Llengües indígenes extingides
* Caçana: Llengua extingida al nord de Xile també coneguda com diaguita.
* Chon: Es conserva un sol registre i s'especula amb topònims de Chiloé i les illes Guaitecas. Pot haver-se tractat d'un dialecte septentrional del kawésqar.
* Kunze o atacameños: Es parlava als voltants de San Pedro de Atacama i va desaparèixer durant el segle XX. Es recorden uns centenars de paraules i es treballa en formes de recuperació.
* Günün Yajič, parlat pels günün Kune o Puelches.
* Selk'nam, parlat pels ona.
* Tehuelche, parlat pels aonikenk, desaparegut a Xile durant el segle XX, i moribund a l'Argentina on queden uns 4 parlants.

"Hola" a Mapudungun:
salutació (la salutació antic). / Mari mari: salutació maputxe general (etimològicament vindria de "mari" (deu) i significaria teus diez dits i els meus deu)./ Eimi peñi: hola germà./ Eimi nguillañ: hola cunyat./ Eimi mëna: al primer./ Eimi papay:l'home a dona vella./ Eimi ñañay:la noia o nena./ Eimi chacha: les dones a l'home.

Nicolás Fernández 2n ESO C

Llengües i dialectes a Xina

Mapa dels diferents parlars xinesos

Tradicionalment, els xinesos han anomenat "dialectes" (方言, fāngyán) al que és en realitat una família de llengües amb diferències entre ells similars a les que hi pot haver entre les diverses llengües romàniques. En qualsevol cas, convé distingir aquests dialectes xinesos de la resta de llengües de la Xina, com el tibetà o l'uigur.

Existeixen diferents classificacions dels dialectes xinesos depenent de com d'estricte sigui el criteri d'intel·ligibilitat mútua, un punt que resulta difícil de definir. Una classificació habitual és la següent:

• Mandarí, 885 milions de parlants.
• Wu, 77 milions.
• Min Nan (dialectes min), 70 milions.
• Cantonès o yuè , 55 milions.
• Jin, 45 milions.
• Xiāng o hunanès , 36 milions.
• Hakka o kèjiā , 34 milions.
• Gàn, 31 milions.
• Huī, 3,2 milions.
• Pínghuà, 2 milions

Jo parle min nan perquè sóc de Fujian que està al sud est de Xina. És diferent el so de les paraules.
En xinés "hola" és "nihao" i "adéu" és "zaijian".


Peiqian 2n Eso

Llengües d'Equador

Aquestes són algunes llengües d'Equador

La família lingüística Barbacoa està conformada per les llengües Cha' pallachi (Cayapa, Chachi), Tsafiqui (Colorit, Tsáchela), Awá (Kuaiquer) i Guambiano de Colòmbia (Curnow i Liddicoat 1998).El quechua o quichua és una família de llengües originària dels Andes centrals que s'estén per la part occidental de Sudamèrica a través de diversos països. És parlada entre 14 milions i 9 milions de persones i no s'ha comprovat un origen comú amb cap altra llengua o família lingüística, pel que és considerada la segona família de llengües més estesa a Amèrica, després de la indoeuropea. Les llengües zaparoanas o záparas constituïxen un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades en les regions amazònicas de Perú i Equador. Les llengües jívaras o jivaronas (també, jíbaras o shíwaras), són una petita família de llengües, o potser una única llengua aïllada, de la selva amazónica del nord del Perú i orient d'Equador. Les llengües chibcha comprenen un ampli grup de llengües parlades pels pobles chibcha, el territori tradicional dels quals s'estén des del renoste d'Hondures, través de la costa Carib de Nicaragua, el territori de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.

Algunes de las paraules són las següents

• Agua: yacu
  
• Mano: maqui
  
• Ají: uchu
  
• Mear: ispa
• Ayahuasca: ayahuasca
  
• Nariz: shinga
  
• Negro: yana
  
• Boca: simi
  
• Niño: guagua
  
• Boa: yacumama
  
• No: mana
  
• Cabeza: upa
  
• Ojo: ñahui
  
• Canoa: canoa
  
• Olla: manga
  
• Casa: huasi
  
• Oreja: rinri
  
• Comida: micuna
  
• Pecho: chucchu
  
• Pescado: challua
  
• Dientes: quiru
  
• Pie: chaqui
  
• Diez: chunga
  
• Piedra: rani
  
• Flor: sisa
  
• Piel: cara
  
• Fuego: nina
  
• Pierna: changa
  
• Gente: runa
  
• Remo: remo
  
• Hamaca: hamaca
• Rojo: puca
  
• Hoja: panga
  
• Sal: cachi
  
• Luna: quilla
  
• Sol: inti
  
• Largo: suni
  
• Víbora: machacuy
  
• Madre: mama
  
• Viejo: rucu
  
• Maíz: sara
  
• Vientre: buchi

Christian Reyes Villamar. 3ESO D

LLENGÜES INDÍGENES DE LA COSTA

1. Awapit: Pertany a la família lingüística chibcha. El parla la Nacionalitat Awa que té presència a l'Equador i Colòmbia. Les 26 grafies Formen L'alfabet d'aquesta llengua, de les Quins Són Les 13 vocals i 13 consonants restants. Tradicionalment els estudiosos l'han conegut com a llengua Coaiquer, Suposadament de «COAI» Poble quer «I» força »= 'poble de força'.

2.Pede Zia: Significa "veu de canya brava".

3.Cha'palaa: Idioma que parla la Nacionalitat Chachi, Cayapas maldenominados, el seu alfabet té 30 grafies amb 8 vocals i 22 consonants.

4. Tsafiqui: Vol dir "llengua de l'home" i la parla la Nacionalitat Tsa'chila. Tenen 23 grafies amb 5 vocals i 18 consonants.

Jhonny Guaman 2n ESO

La llengua antiga de Cànaries

El guanxe canari o la llengua guanxe (potser del berber u acex (fill jove), o bé del mateix guanxe wan chinet, home de Chinet, nom donat pels nadius a l'illa de Tenerife), era la llengua parlada pels guanxes, els habitants originals de les Illes Canàries. Actualment està extingida del segle XVIII, si bé pot ser que petites comunitats el seguissin emprant fins al segle XIX.
Paraules y expresions cànaries:
Els canaris no demanen"que lo lleven" si no que lo acerquen
El canari no diu l'autobús diu "guagua"
El canario no diu ,"sabatilles" diu tenis
El canari no di poquet diu"fisquito"

A Canàries es molt importat carnelstotes. Se celebra en febrer, es fam moltes festes i és molt divertit.

A Canàries es fa un ball típic en el qual es vesteixen amb faldes llargues de olors i es fa el dia de canàries.

Aridian Cruz Medina 1r ESO E

Les llengues del mon

ROMARIO EL MEJOR EL 9 1R DE LA ESO C
JO SÓC CALEÑO, DE CALI (COLOMBIA) I ES PARLA TAMBÉ QUECHUA Y KICUA,KECWA.

SANCOCHO ÉS CALDO DE CARN AMB CREÏLLES

les llengues del mon

cgjlud

les llengues del mon

El meu país és Colombia i la meua llengua és el castellà però també es parla el Quechua

Kicwa, kecwa
Eymer, 1r ESO D

LES LLENGÜES DEL MÓN

Colòmbia gaudeix d'una rica diversitat ètnica representa per les diferents cultures aborígens,que parlen aproximadament unes 80 llengües diferents.

UNA DE LES LLENGÜES ÉS EL ARHUACO, EL PARLA EL 90%,SÓN MONOLINGÜES ES PARLA MÉS A SERRA NEVADA DE SANTA MARTA.
LA GENT L'ANOMENA IKA

DIANA ORDOÑEZ 1ºD


coche:carro
bolas:canicas
autobus:bus o buseta
boligrafo:lapizero

¡COMIDAS DE MI PAIS!

la arepa con queso ès unes de les menjares tipics de colombia

Día de la paz

Es un tablero donde hemos colocado símbolos de la paz.

peiqian.lin
2 eso

El arcoiris de la paz

Es un arcoiris de papel que pintaron los alumnos de cuarto de ESO del instituto BENLLIURE y lo pegamos en la entrada principal.

SIMING JI, 1º ESO F :)